Anna Alegre

Anna Alegre és una de les poques artistes que sense proposar-s'ho aconsegueix que les seves obres siguin un reflex fidel de com és ella mateixa. El seu aspecte físic, el seu caràcter, els seus gestos, estan inequívocament reflectits en la seva obra pictòrica.

Tot art és ficció, i quan més complexa és la ficció, millor sol ser l'art. I en aquest cas, la complexitat de les pintures que aquesta jove artista presenta, difícilment podríem definir-les com pintures figuratives, encara que ella part d'un discurs personal molt interioritzat sobre com fem servir el temps en les nostres vides, i la importància d'aquests instants de placidesa, que no són altra cosa més, que petites finestres a través de les quals podem contemplar la vida d'una manera més sensorial i serè.

Encara que de la mateixa manera, tampoc podríem classificar les seves pintures de abstractes, tot i que formalment utilitzi tots els recursos propis de l'abstracció.

Dit d'una altra manera, la pintura d'Ana Alegre, integra tant el silenci, com la melodia del vent o els mantres dels monjos budistes, per crear unes obres que ens conviden a contemplar, meditar i gaudir d'una realitat que no necessitem comprendre sinó sentir.

Manuel Valls